La penúltima bondad, de Josep Maria Esquirol

També disponible en: Castellano (Castellano)

La penúltima bondad, de Josep Maria Esquirol
Ed. Acantilado, 2018

Aquest assaig aborda d’una manera subtil i inesperat dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, desenvolupada a partir del concepte de «replegament del sentir». L’estil singular de l’autor va calant serena però tenaçment, com una fina pluja, proposant-nos un revelador itinerari a través de pàgines dedicades a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I des del començament ens anticipa el més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, el que és humà i l’inhumà-ja que només l’humà pot ser inhumano-, la proximitat i la indiferència . Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, a les afores, no té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida».