Amagar una informació significa mentir? [Café Revolter a #Avivament2018] | VP-2018-12

També disponible en: Castellano (Castellano)

El debat en el Cafè Revolter de Gestalguinos mostra la dificultat de demostrar que no tenim dret a ser sincers

De nit, tots els gats són marrons i tots els debats, preguntes. Així va ocórrer amb la segona sessió del Cafè Revolter de l’Avivament 2018, que en la Sala Gestalguinos acollia la pregunta: Tenim el dret a ser sincers?, i en la qual participaven els professors de la Universitat de València Josep Corbí i Sergi Rosell. Un debat amb viatge d’anada i tornada, perquè no es parlava només del dret, també del seu revers: l’obligació. I del significat de la paraula sinceritat, eixa veu femenina que parla de la falta de fingiment en les coses que es diuen o en allò que es fa. I de la seua extensió en les relacions d’amistat, parella, paternofilials, contextos laborals i tot l’etcètera possible. Depèn de les circumstàncies?

Nietzsche va saber atrapar aquesta paradoxa en la frase «Arriba a ser el que eres», però Rousseau va ser el primer a aparèixer al debat. Al menys, el seu ideal de modernitat segons el qual la sinceritat seria un valor transformador que permet recuperar i aglutinar voluntats, com a camí per a entendre i conjuminar la voluntat individual i col·lectiva. El pecat més gran que fa impossible la democràcia és la hipocresia?, es van preguntar. La sinceritat és nuclear per a establir i fer possible una vida en comú? O, l’element nuclear és la idea de la cooperació?

Si es pensa en termes de drets, seria un acte de recepció i no de comunicació? Tindria a veure amb la autoexpresió?, és a dir, amb el dret a la llibertat d’expressió d’un individu que s’expressa? Té a veure amb la idea d’autenticitat (expressar-se tal qual trencant la barrera entre l’ésser i el parer?).

Si es pensa en termes d’obligació, existeix conflicte entre el respecte per l’altra persona i el que se li pot dir?, pot un no trair-se a si mateix però tampoc a l’altre?, té a veure amb el tipus de relació mantinguda (simètrica, asimètrica?, és, també, una relació de poder?, depèn del context i la situació comunicativa?, tenim el dret a ser sincers exactament igual que tenim qualsevol altre dret, el de la vida inclosa?, són tots els drets compatibles entre si, com sosté Amnistia Internacional?, un dret s’assembla a una regla com les del moviment de les peces dels escacs? “Cada institució que valorem en la nostra vida està feta de valors que entren en conflicte, i segons el valor que li dónes a la sinceritat el teu concepte de l’amistat serà un o un altre”, assenyalava Corbí. Precisament, en un punt, el de l’amistat, on no hi ha cap regla que et diga com actuar. Un exemple pràctic: imagina a dos amics amb conceptes diferents sobre la parella. Tinc dret a dir-li a l’altra persona i ser-li sincer d’acord amb el meu concepte? 

I més preguntes. Ser sincer només significa exterioritzar-ho?, amagar-ho?, la sinceritat té a veure amb certs aspectes que són rellevants en la relació? I altres qüestions que qüestionen com es conforma el jo profund i la autotransparència. La dificultat està a expressar un sentiment o a saber què se sent? És difícil determinar quan una persona és sincera, no per hipòcrita, sinó perquè no es coneix a si mateixa?, pregunta que no és quasi res, no obstant. Si la sinceritat no és espontània, no és només la dificultat de comunicar sinó també saber què es pensa i què se sent… Deia Rosell que la majoria de judicis que tenim els anem fent interactuant, que no és una cosa pensada prèviament. “El tipus de jo reflexionant em construeix i d’alguna manera és diferent del meu jo espontani i d’alguna manera és un jo que estic construint per a exhibir públicament”. Existeix contradicció entre ser sincer, autèntic o espontani? O és expressar les opinions que tens fetes d’una manera sòlida? Es tracta de dir de manera oberta el que un pensa o de dir-ho de manera profitosa per a una relació? L’única cosa que pot ser autotransparent és que diga a cada moment el que em passa pel cap? Açò ajuda a la vida en comú? I en este punt, els ponents van al·ludir a Diderot i la seua obra “El nebot de Rameau”, on el francès ataca i ridiculitza als crítics de la Il·lustració; la pel·lícula “Zelig”, de Woody Allen, un fals documental sobre un home camaleó, extrem cas d’inseguretat personal; “El castell”, obra inacabada de Kafka, en el qual un agrimensor reflexiona sobre l’alienació, la burocràcia i la frustració, aparentment interminable, dels esforços d’un home per a incorporar-se a un sistema; O de Wilde, quan deia allò que “una mica de sinceritat és perillosa; molta és fatal”; O de Orwell, quan “en una època d’engany universal, dir la veritat és revolucionari?; O de Pio Baroja sobre la idea del nihilisme; o de Berlin, sobre la idea del pluralisme.

Opinió o prejudici?

I alguna que altra conclusió que segueix sent pregunta: Ser capaç de ser sincer és difícil, tens dret a ser-ho si eres capaç de ser-ho?, el que opine és la meua opinió o és un prejudici que he anat assimilant?, quantes vegades el que diem són clixés que s’expressen a través nostre? I aquesta altra. Hi ha certes mentides que són adequades?, amagar una informació significa mentir?, o es pot portar a engany a una persona dient alguna cosa que és veritat?, la qüestió es dirimeix en els contextos on està en joc l’actitud o la manera de procedir més adequada?, tens dret en general a ser sincer o només en determinats contextos?, el tenir dret a ser sincer no legitima que estiga legitimat per a ser-ho en qualsevol circumstància?, tots els drets són contextuals?, hi ha diferència entre ser sincer i ser sinceríssim?, la clau és quina cosa expressa la veritat?, una persona pot discrepar i ser raonable?, la sinceritat està relacionada amb el punt de vista?, quan expresse el meu punt de vista sóc sincericida?, hi ha límit a la discrepància? I finalment, no serà que el millor és no tenir la necessitat de mentir? I una boutade: “no he vist mentir a ningú amb tanta sinceritat”. I un postdata a compte de l’entrenador del Levante UD, Paco López, quan va entrar en contacte amb el nou vestuari, segons expliquen, sense tenir un discurs preparat. I van explicar que va dir: “vaig intentar ser el més natural i sincer possible, dir el que pensava i oferir un missatge d’il·lusió i confiança basat en realitats”. I l’equip va millorar en els seus resultats. | VP-2018-12