També disponible en: Valencià

Martí Domínguez y la importancia de los clásicos en la conformación del pensamiento científico

Rematábamos casi las actividades de Avivament, el festival de filosofía de Valencia en esta edición del 2018 la tarde del sábado 9 de junio. La cita era, otra vez, en la librería Ramon Llull del barrio del Carmen valenciano donde tendría lugar la segunda de las sesiones destinadas a recuperar textos clásicos que nos resulten de interés en los momentos actuales. Un clásico, según la definición canónica, no es más que un texto perteneciente a épocas pretéritas que mantiene una extraordinaria vigencia en los tiempos actuales y sigue dialogando con sus lectores de manera fructífera. Puede suceder incluso que dicho diálogo se prolongue durante la vida del lector ofreciendo diferentes lecturas según la edad a la que se produzca la aproximación a la obra en cuestión.

Como Avivament es un festival de filosofía se trataba de extremar la apuesta y recuperar obras provenientes del pasado en el área del pensamiento. La propuesta se basaba en la labor de las editoriales de fondo publicando las piezas sobre las que tendríamos que poner nuestra foco de atención. Tras el éxito de la sesión del día anterior (El Sueño de Polifilo comentado por Pilar Pedraza), nos remitíamos en esta ocasión a una obra perteneciente al mundo clásico: De Rerum Natura (Sobre la naturaleza de las cosas) de Tito Lucrecio Caro, una de los libros que mayor influencia han tenido en el desarrollo de la ciencia moderna, tras su hallazgo por parte de un monje italiano en una abadía alemana allá a principios del siglo XIV (la obra se consideraba perdida como otros muchos textos clásicos de los que se tiene noticia, pero no se conserva ejemplar alguno).

Com Avivament és un festival de filosofia es tractava d’extremar l’aposta i recuperar obres provinents del passat en l’àrea del pensament. La proposta es basava en la tasca de les editorials de fons publicant les peces sobre les que hauríem de posar la nostra focus d’atenció. Després de l’èxit de la sessió del dia anterior (El Somni de Polifilo comentat per Pilar Pedraza), ens remitíem en esta ocasió a una obra pertanyent al món clàssic: De Rerum Natura (Sobre la naturalesa de les coses) de Tito Lucreci Caro, un dels llibres que més influència van tindre en el desenvolupament de la ciència moderna, després de la seva troballa per part d’un monjo italià en una abadia alemanya allà pels principis del segle XV (l’obra es considerava perduda com molts altres textos clàssics dels que es té notícia, però no es conserva cap exemplar).

Per dur a terme aquesta complicada feina que és parlar d’una obra publicada originàriament fa més de vint segles enrere tirem mà d’un altre dels rars espècimens (a ell com a biòleg li encantaria aquesta denominació) que no abunden desgraciadament en l’habitat acadèmic valencià: Martí Domínguez. Aquest professor de Periodisme de la Universitat de València, pràctica amb l’exemple i col·labora habitualment en diaris com La Vanguardia o El País i en revistes com El Temps. Director també de la revista Mètode, l’única revista de difusió de la ciència que es publica en valencià, manté, igual que la nostra anterior convidada als clàssics, una interessantíssima carrera literària que ha tingut ja els seus fruits: mitja dotzena de novel·les, el mateix nombre de premis i alguns títols (La sega) mereixedors d’interès per part del sector audiovisual.

Venia Martí Domínguez a la llibreria Ramon Llull com a autor d’un assaig singular (El somni de Lucreci) dedicat a l’obra de l’autor romà ia la influència que ha tingut en la configuració de la ciència moderna des de la seva redescobriment en l’hivern de 1417. Repassem amb Martí l’estructura de l’obra, la modernitat del seu missatge, la singular aventura de la seva localització a càrrec de Poggio Bracciolini a l’abadia benedictina de Fulda (relatada per Stephen Greenblatt en el best-seller El Giro), la seva difusió aprofitant la jove impremta i la influència que la seva lectura va exercir en gent com Charles Darwin (les obres completes en castellà han estgat dirigides pel mateix Martí Domínguez), Galileu, Isaac Newton. el Comte de Buffon o Voltaire. Bàsicament ofereix Lucreci d’una perspectiva alternativa a les creences religioses basades en la Bíblia que suposaven un problema irresoluble per al sorgiment d’explicacions alternatives.

Va rematar la feina Martí Domínguez recomanant la lectura actual de l’obra de Lucreci (molt més llegible que el Somni de Polifilo presentat el dia anterior, va dir) i trencant una llança per la lectura dels clàssics (lliçons del passat) i per l’organització de festivals dedicats a les tasques de pensament, com aquest al qual havia estat convidat. I és que hi ha lectures (esdeveniments i persones) que ens a suportar aquests temps tan confusos que ens ha tocat viure.  | VP-2018-11

alfonso moreira