El Somni de Polifilo, el Renaixement a les nostres mans [Pilar Pedraza a #Avivament2018] | VP-2018-10

També disponible en: Castellano (Castellano)

Pilar Pedraza obre les lliçons dels clàssics amb una passejada per Itàlia Renaixentista

Començava el divendres 8 amb la posada en escena d’una de les apostes de Avivament, el festival de filosofia de la ciutat de València per a aquesta edició de 2018. La cita era a la llibreria Ramon Llull del barri del Carme valencià on tindria lloc la primera de les sessions destinades a recuperar textos clàssics que ens resulten d’interès en els moments actuals. Un clàssic, segons la definició canònica, no és més que un text pertanyent a èpoques pretèrites que manté una extraordinària vigència en els temps actuals i segueix dialogant amb els lectors de manera fructífera. Pot passar fins i tot que aquest diàleg es prolongue durant la vida del lector, oferint diferents lectures segons l’edat a la qual es produeix l’aproximació a l’obra en qüestió. Tots comptem amb exemples personals al respecte, lectures juvenils -Baroja, London o Cunqueiro que anys més tard reapareixen en les nostres vides amb nous missatges continguts en el mateix text. És difícil d’explicar l’íntim plaer que ens produeixen semblants retrobaments.

Com Avivament és un festival de filosofia es tractava d’extremar l’aposta i recuperar obres provinents del passat en l’àrea del pensament. La proposta no comportava massa risc, la mai massa lloada, tasca de les editorials de fons ens assenyalava les peces sobre les que hauríem de posar el nostre focus d’atenció. Els interrogants estaven a la mateixa resposta que tindria aquesta proposta entre el nostre públic. Encara que jugàvem a casa -a la Ramon Llull- manteníem el dubte sobre l’arrossegament que tindria la proposta, des del nostre punt de vista, d’allò més arriscat d’aquesta edició del festival.

Per començar amb bon peu triem una obra que ens tenia fascinats des de que vam tenir notícia de la publicació de la seua traducció en llengua espanyola. Es tractava d’El somni de Polifilo, de Francesco Colonna, obra eixida al seu origen a la impremta veneciana d’Aldo Manuzio (1498), l’inventor del format en vuitè, l’índex de les obres, el catàleg editorial i moltes altres innovacions per les que se li considera el fundador de l’edició moderna, tal com la concebem en els nostres dies. L’edició espanyola, publicada per Edicions Acantilado va a càrrec de Pilar Pedraza, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València i autora d’alguna de les novel·les que més ens han interessat en els últims temps, una rara avis en el panorama acadèmic i literari valencià. La Pedraza és a més veïna del Carme i va ser entronitzada com a reina de la literatura gòtica en rebre el premi Premi Sheridan Li Fanu a la Fira Gòtica celebrada a Madrid el juny de 2017.

Fet el contacte i comptant amb el beneplàcit de la traductora (com m’alegre d’aquest tipus d’encàrrecs), arribada l’hora, mig centenar de persones s’agrupaven en els espais de la llibreria, per a la nostra satisfacció. Alfonso Moreira, membre de València Pensa, va obrir la sessió assenyalant la nostra admiració per obra, traductora i editor en aquest cas, per a procedir a traçar un breu currículum de Pilar Pedraza incidint en que, en moltes ocasions, la millor opció es troba a la volta de la cantonada, com cantava Julio Bustamante, un altre valencià exemplar, en una de les seues cançons.

Pedraza va mostrar-nos les diverses edicions d’El somni de Polifilo en què ha intervingut. La traducció la va realitzar durant una estada d’estudis en terres alemanyes com un encàrrec per a una edició destinada al Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Múrcia, que mantenia el format de l’obra original, de la qual es conserven únicament mitja dotzena d’exemplars en diverses biblioteques del món. Dècades després va rebre una trucada de Jaume Vallcorba, el desaparegut editor de Quaderns Crema, mostrant-li el seu interès en incorporar l’obra al seu catàleg. La revisió de la traducció per part de Pilar Pedraza va tenir com a resultat la publicació de l’edició que tots podem adquirir a qualsevol llibreria per menys de vint euros (hi ha fins i tot edició de butxaca). Mai el Renaixement va estar tan a l’abast de les nostres economies.

Va assenyalar Pilar Pedraza la característica principal d’aquest llibre, relacionada amb el món de l’esoterisme i les ciències ocultes: que es tracta d’un llibre real, que existeix, al contrari del Necronomicón o la Clavícula de Salomó citats en nombrosos documents però fruit de la imaginació d’altres autors. Va procedir després a repassar l’origen de l’obra, la seua atribució a un desconegut Francesco Colonna i la dificultat de la seua lectura i, per tant, de la seua traducció. Referent a això va indicar que l’edició portuguesa havia pres l’espanyola com a punt de partida a causa de la foscor conceptual de l’original, escrit en una mena de florentí altament llatinitzat.

Vam ser testimonis després el públic present en una pormenorizada exposició del Somni de Polifilo: estructura, profusió d’il·lustracions al·legòriques i significat últim de l’obra, que és encara producte de discussions profundes entre els especialistes. El punt culminant a la sala va ser quan Pedraza va procedir a interpretar un parell de jeroglífics renaixentistes inclosos per l’autor en les il·lustracions de l’obra. Vam poder conèixer fins i tot que amb la primera lletra de cada capítol es forma l’acrònim del nom de l’autor: Francesco Colonna. Després de la corresponent signatura d’exemplars, ens acomiadem de l’autora, no sense abans agrair-li el passeig pel passat que ens havia regalat. Perquè, de vegades, el passat habita entre nosaltres, sense que ho sapiguem, normalment en forma de llibre. A aquest fenomen se li coneix com les lliçons dels clàssics. Seguirem insistint en això. | VP-2018-10