La ciutat pensada | 20 setembre a 6 octubre 2018

També disponible en: Castellano (Castellano)

Des de fa un parell d’anys, l’Associació Cultural València Pensa desenvolupa amb èxit -de públic i contingut- conferències, debats i actes culturals presidits per la voluntat de treure la filosofia de les aules, sobretot amb l’organització de les dos primeres edicions d’Avivament, el festival de filosofia de València. Compta, a més, amb el suport i compromís de la Llibreria Ramon Llull, seu de l’associació. Per la seua banda, Malalts de Ciutat -hereva d’Aula Ciutat – també s’ha dedicat a promoure debats i donar cabuda en el seu blog a opinions diverses sobre temes urbans i territorials. Ambdues associacions, conscients de la importància de reflexionar sobre la ciutat -el lloc on tot passa- consideren d’indubtable interés iniciar una activitat conjunta que davall el lema de La Ciutat Pensada té voluntat de seguir desenrotllant-se els anys venidors. Aquesta primera edició compta amb el suport i patrocini de l’Ajuntament de València.

Programació La Ciutat Pensada

Dijous 20 de setembre
Presentació del llibre La destrucción de la ciudad, de Juan Manuel Agulles
Premi Catarata d’Assaig 2017 #PresentaciodeLlibre
Llibreria Ramon Llull | 19 h.

Podem continuar anomenant ciutats a allò que s’ha construït durant els dos últims segles d’industrialització? Megalòpolis i tecnòpolis proliferen hui en el nostre món, esborrant els límits interns i externs sobre els quals històricament s’ha construït la ciutat. Junt amb la multiplicació d’infraestructures urbanes de transport, energia o telecomunicacions, slums, camps de refugiats, poblats de xaboles, ciutats rodants i altres assentaments precaris i provisionals han acabat per convertir-se en les construccions més generalitzades de la nostra era industrial. Una expansió que encara que ha urbanitzat una gran part del planeta, davall el dictum indeclinable del creixement econòmic, està fent desaparéixer la ciutat com a element històric i forma de construir l’espai social. En aquest assaig, Juanma Agulles ens planteja un recorregut per les diferents formes que ha adoptat la destrucció de la ciutat a través de l’industrialisme i els seus plans urbanístics i arquitectònics, alhora que és una lúcida reflexió sobre les possibilitats d’eixir de la ciutat sense límits.

 

Café filosòfic sobre Ideologia i política urbana, a càrrec de Ramón Marrades
Festinar Cabanyal [Doctor Lluch, 46]  | 22 h. #CafeRevolter

El problema de l’urbanisme és que alguns el van disfressar de disciplina tècnica, neta d’ideologia, per a alegria d’alguns: plans i normes, llenguatges complexos i dibuixos preciosos en 3D que ens prometien una felicitat que mai arribava. En l’urbanisme, no obstant això, es concreten moltes posicions ideològiques. Les polítiques de mobilitat, habitatge, espai públic o turisme tenen impactes distributius distints. També és distint el seu nivell d’intervenció, poden ser més permissives a les decisions espontànies de la societat o influir més en elles.

Divendres 21 de setembre, 19 h.
Taula rodona Estudiar la ciutat, amb Antonio Hidalgo, Tito Llopis i Josep Sorribes
IVAM Lab. 19 h.  #Taularodona

La ciutat sol ser un tema prou habitual en la filosofia recent. Els enfocaments són nombrosos, variats, i molt interessants; inclús diria que (alguns) imprescindibles per a comprendre problemes importants del nostre temps. No obstant això, la filosofia no ha escomés encara la tasca específica d’elaborar una teoria de la ciutat rigorosa, ben provada conceptualment, un conjunt de conceptes, ben articulat, que funcione com un llenguatge susceptible de ser àmpliament compartit i, al mateix temps, analitzar com s’entrellacen les disciplines que des de diferents enfocaments estudien la ciutat. Amb  quin objectiu? Donar compte del que significa habitar. Aquest és un fenomen summament complex, i no ja perquè formes d’habitar o viure hi haja moltes, com sol dir-se, sinó per la complexitat dels arreglaments tècnics i les infraestructures que les dites formes de viure precisen per a la seua reproducció.

Dissabte, 22 de setembre, 12 h.
Passeig pel centre històric: La València lletja, a càrrec de Josep Sorribes.
Librería Ramon Llull, 12 h. (pont de trobada)  #Passeig

En el seu procés de creixement i transformació, les ciutats generen espais residuals (solars, àrees degradades…) que o bé no tenen valor de mercat o bé estan en expectativa de destí. Lògicament, el centre històric és pròdig en aquests espais i el passeig tracta d’evidenciar i explicar el procés.

Dimecres 26 de setembre, 19 h.
La cultura de les ciutats, de Lewis Mumford (Pepitas de Calabaza, 2018), a càrrec de Ramón Marrades #Leslliçonsdelsclassics
Llibreria Ramon Llull | 19 h.

La cultura de les ciutats és potser l’obra més personal de Lewis Mumford. Sota la forma de tractat històric, l’autor fa un repàs fascinant per les diverses formes d’evolució de la ciutat des del nucli urbà organitzat al voltant dels gremis de l’Edat Mitjana, fins a les nefastes megalòpolis dels nostres dies, passant per la insensata ciutat barroca i la tenebrosa ciutat industrial. Però Mumford no es deté ací, i en els capítols finals arriba a proposar una forma d’estructuració social alternativa basada en el propi territori entés com a unitat viva, delimitant un projecte de ciutat «a escala humana» vinculat de forma natural al seu entorn, és a dir: la regió.

Dijous 27 de setembre, 19 h.
Reflexions sobre la figura de Jane Jacobs des del feminisme i la ciutat mediterrània, a càrrec d’Inés Novella Abril #Donesqueexpliquencoses
Llibreria Ramon Llull | 19 h.

Jane Jacobs és un referent per a diferents moviments socials que, des de diferents temes i enfocaments, s’associen a la reivindicació d’entorns urbans capaços de cobrir les necessitats quotidianes la ciutadania diversa. En aquesta xarrada pretenc reflexionar sobre la figura de Jacobs des del feminisme i la perspectiva de gènere, i contextualitzant les seues aportacions des de la tradició urbanística del sud d’Europa i els reptes urbans actuals.

Divendres 28 de setembre, 19 h.
Presentació del llibre Cabanyal zona 0, cròniques de la resistència, d’Enric Llopis
Llibreria Ramon Llull | 19 h.

La crònica recorre dues dècades de resistències populars al Cabanyal-Canyamelar. Aquest barri mariner de la ciutat de València s’ha vist sotmés durant més de 20 anys a processos d’especulació, degradació urbanística, espoli patrimonial i expulsió d’una part dels veïns. Van ser els anys durs dels governs municipals del PP al front del consistori en el període 1991-2015. Les amenaces se centraven aleshores en el projecte d’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez, que partiria en dues meitats el barri i implicaria la destrucció de 1650 habitatges i 575 edificacions.

Dissabte 6 d’octubre. 12 h.
Visita guiada a l’exposició Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i Urbanisme a València 1914- 1962, a càrrec del seu responsable Tito Llopis (comissari)
Sala d’ Exposicions de l’Ajuntament de València (Arquebisbe Mayoral, 1)

Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 1886-1972) ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d’obres executades com pel seu càrrec d’arquitecte municipal (des del 1922) i arquitecte major (entre 1931 i 1956). Comptarem amb la guia del comissari de l’exposició l’arquitecte Tito Llopis (Vetges-Tu Mediterrània).

 

Organitza

Malalts de Ciutat
València Pensa
Llibreria Ramon Llull

Patrocina
Ajuntament de València

Col.labora
IVAM
Festinar Cabanyal