Preguntes per a E. Ferriols, Presidenta de l´Associació València Pensa | Revista Cresol #145, juliol-agost 2018

També disponible en: Castellano (Castellano)

Enfocar la reflexió vers la nostra experiència concreta, vers el món en què vivim…”
–  Amb la denominació de València Pensa, ¿què pretén aportar esta associació a la societat Valenciana?
  En principi l’associació va nàixer amb la idea d’organitzar un festival de filosofia de caràcter anual, com els que ja s’estaven celebrant a Barcelona o Mòdena. Pensàvem que en esta ciutat, en un moment en què s’expulsava a la filosofia de les aules de secundària, resultava necessari oferir a un públic divers la possibilitat d’escoltar i també de preguntar a autors que estaven publicant obres filosòfiques rebudes amb molt interés. De fet, els autors a qui invitem al festival són els que han publicat llibres que ens han resultat atractius en l’últim any. Créiem i no ens equivoquem que en València hi ha moltes persones interessades en la reflexió filosòfica fora de l’àmbit acadèmic. L’assistència de públic a tots els actes d’Avivament en 2017 ens va animar no sols a organitzar una segona edició del festival sinó a intentar mantindre algunes activitats al llarg de tot l’any. També d’esta segona iniciativa estem molt satisfets per la bona acollida que han rebut els actes que hem anat proposant. Resulta molt encoratjador veure la capacitat de convocatòria que noms com Remedios Zafra o Ignacio Castro Rey tenen en València, destacant, a més, l’alta participació de públic molt jove.
–  Parlava Vosté de la necessitat d´ “oferir eines analítiques que ens permeten entendre millor el món que ens envolta i aprendre, per exemple, a saber llegir els periòdics i interpretar les notícies. A decodificar millor tants missatges que ens arriben cada dia”. ¿Una associació per a convidar a pensar críticament?
  Exactament, m’atreviria a dir que precisament  eixa noció de pensament crític és el que compartim tots els membres de l’associació.  Vivim en un món complex en què rebem constantment, i cada vegada més, missatges que pretenen convéncer-nos de que comprem qualsevol classe de productes, viatgem a determinats llocs, votem a uns o altres, seguim els twits de determinats polítics, actors, cantants, busquem una aparença física determinada… Crec que la capacitat d’analitzar de forma crítica, tant el llenguatge com les imatges que se’ns oferixen d’una forma difícil d’evitar, és l’única manera de defendre’ns de la manipulació. A això em referia al dir que la filosofia ens permet enfrontar-nos a la lectura dels mitjans o de les xarxes socials, d’una manera crítica, reflexiva, analítica.
– ¿Quina doctrina filosòfica hi ha darrere?  ¿Des d’on es pensa a València Pensa?
  No considere que hi haja una doctrina comuna, més enllà de la coincidència que mencionava en la resposta anterior. Crec que això resta palés en la selecció de persones invitades a les dues edicions del festival. Es tracta d’autors que tenen enfocaments molt diversos i que escriuen també sobre aspectes molt diferents de les que podem anomenar, d’una forma imprecisa, disciplines filosòfiques. En esta última edició s’ha parlat de coneixement científic i llibertat, de pensament amb Martí Domínguez, feminisme amb Ana de Miguel, la veritat des d’una perspectiva sociològica amb Eloy Fernández Porta o l’assaig al País Valencià amb Gonçal Lopez-Pampló. I, no sols hem buscat varietat en els continguts, també considerem que pot oferir-se pensament crític des del teatre, el cinema, la música… i per això estos gèneres han estat presents en el festival.
– Es diu que les finalitats de l’Associació Cultural València Pensa seran, entre altres:
“Coneixement, difusió i transmissió de la filosofia com a disciplina rellevant per a la comprensió del nostre present”. ¿Una filosofia sui generis per a comprendre millor el món modern?
  Més exactament una varietat d’enfocaments per a reflexionar sobre ells. Evidentment, la filosofia que més ens interessa és la que s’ocupa dels problemes a què ens enfrontem ara com a individus i com a societat, però eixa reflexió no es fa d’esquena als clàssics.
  Propostes com la de Marina Garcés en Nueva ilustración radical o Josep Maria Esquirol, que va presentar La penúltima bondad en un dels actes que van precedir al festival, s’ajusten, sent completament distintes, a este tipus de treball filosòfic que ens interessa.
 També considere ineludible en este moment atendre les aportacions que es realitzen des del feminisme o potser serà millor dir des de distints enfocaments del femininisme. Difícilment es pot pensar seriosament en entendre la nostra societat i les nostres possibilitats de futur sense tindre estos treballs en compte.
– Amb un festival anual que, precisament, “vol retornar la filosofia als carrers” (Marc Borràs).  ¿Què ha de posseir una filosofía que pretenga sintonizar i inquietar al poble valencià?
  No crec que haja de tindre característiques molt diferents de la filosofia que puga sintonitzar o inquietar a la resta de ciutadans europeus, crec que ens enfrontem a situacions semblants i compartim els problemes de més gravetat.  Al meu entendre, els autors que he citat en les preguntes anteriors es plantegen i ens plantegen qüestions no molt diferents d’altres autors europeus o americans. En el meu cas, un dels filòsofs actuals l’obra del qual més m’interessa és Byung-Chul Han, nascut a Corea del Sud i format a Alemanya on és professor. La seua anàlisi de la societat digital i del neoliberalisme em pareix pertinent per a qualsevol ciutadà dels països occidentals. Obres seues com En el Enjambre o La sociedad del cansancio reflexionen sobre la nostra forma de vida i aquells pressupostos davall els quals vivim sense ser sempre conscients d´això.  
 Al meu parer no es tractaria tant de tindre determinades característiques com d’enfocar la reflexió vers la nostra experiència concreta, vers el món en què vivim, vers les qüestions problemàtiques que la nostra vida personal i social ens planteja. Probablement, el desenrotllament vertiginós de la tecnologia i els canvis constants que este desenrotllament introduïx en les nostres condicions de vida, en el nostre treball, en les nostres relacions amb els altres, hagen d’estar en el punt de mira de qualsevol producció filosòfica que atraga el nostre interés. I com deia en una resposta anterior, la reflexió que es fa des del feminisme, els problemes que planteja i les solucions que proposa siguen una matèria ineludible de la filosofia que més atraurà la nostra atenció. | Revista Cresol #145, julio-agost 2018