Programació 2019

També disponible en: Castellano

Programació Avivament 2019

Avivament 2019
Festival de Filosofia a Valencia
5-8 juny 2019 #Avivament2019
http://www.avivamentfest.info

Programació d’Avivament 2019

Dissabte, 1 de juny de 2019

10.00 h. Estació del Nord de València.
Comboi Fuster.
El Comboi Fuster és una ruta completa de pensament. Un conjunt de persones es troba a l’Estació del Nord de València. Aquestes persones tenen una mateixa destinació: l’Espai Joan Fuster de Sueca, i fan el camí juntes, en un tren de rodalia. Una vegada a l’Espai coneixen la Casa Joan Fuster, el museu visitable, i assisteixen a la conferència d’Antoni Martí Monterde (12.00 h) sobre Josep Palàcios, autèntic maître à penser de la Ribera Baixa, un escriptor d’estil refractari a tota encesa de llums.

Dimecres, 5 de juny de 2019

19.00 h. Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.
Taula redona Poesia y filosofía.
Participants: Antonio Méndez Rubio, Diego Sánchez Aguilar i Ana Gorría. Moderadora: María Tomás.
Activitat conjunta amb Vociferio-Festival de Poesia Oral i Escènica de València.
La filosofia, com la poesia, usa l’expressió escrita per a esdevindre’s. No n’hi ha prou amb la parla i el diàleg per a la consumació de l’acte filosòfic. La filosofia és literatura de coneixement. El filòsof és sempre un escriptor. L’escriptura l’envaeix i el penetra. En poesia es destaca en primer pla de la composició la musicalitat de l’expressió verbal i escrita, les mesures del temps, els ritmes, la rima interna i externa, l’elaboració de matèria fònica, el brollar de les imatges que a través d’explosions vocals puntuals van eixint del cràter lingüístic. Però la poesia aspira, igual que la filosofia, a conéixer, només que amb unes altres estratègies i uns altres recursos. En aquesta també es produeix un fosc treball amb la musicalitat de l’expressió; també la filosofia precisa d’imatges i d’escenaris; la materialitat de l’escriptura i de la paraula ho exigeix. I no existeix paraula ni escriptura que no s’encarne en la materialitat del discurs o del diàleg, o del text literari. (Açò diu Eugenio Trías, en Filosofía y poesía.)

19.00 h. MuVIM.
Clàssics del cinefòrum.
Projecció de la pel·lícula El seté segell (Det sjunde inseglet, 1957), d’Ingmar Bergman.
El corrent existencialista va engendrar material a manta, sobretot literatura (Dostoievski, Kafka), també bona cosa de digressions filosòfiques (Sartre, Camus), i molt de teatre (Beckett, Ionescu). Però el document fílmic per excel·lència és, sens dubte, aquesta pel·lícula de Bergman. Un dels seus grans encerts va ser situar la trama a l’edat mitjana, una època amb elevades taxes de mortalitat que féu del memento mori un regla de vida. Amb tot i això, s’equivoca qui busque en El seté segell una recreació historicista, perquè en realitat es tracta d’una reflexió (intensament filosòfica, profundament humana) sobre la vida.

19.00 h. Biblioteca Pública de València Pilar Faus.
Filosofia cara a cara.
Trobada amb Tobies Grimaltos a propòsit del llibre El joc de pensar.
Activitat conjunta amb el Club de lectura per a joves dissidents de la BPE de València.
Què sóc jo? Com són les coses realment? Què vol dir ser lliure? Marta, amb la curiositat pròpia de l’adolescència, comença a fer-se preguntes com aquestes, preguntes que tots ens fem alguna vegada. Ella aprofita que son pare és professor de filosofia i, com un joc nou, dedica algunes nits a parlar, discutir i dialogar amb ell sobre aquestes i unes altres qüestions, que van revelant-se cada vegada més riques i interessants. Marta descobreix que pensar no sols és necessari, sinó que pot ser divertit.

21.00 h. Biblioteca Pública de València Pilar Faus. (A l’esplanada exterior.)
Fil(m)osofia a la fresca.
Projecció de la pel·lícula Jean-François i el sentit de la vida (2018), de Sergi Portabella.
Presentació i col·loqui posterior amb la presència de Sergi Portabella.
Activitat conjunta amb Rivendel Restobar.
Francesc és un xiquet solitari de tretze anys que un dia a l’escola descobreix El mite de Sísif, d’Albert Camus, i queda fascinat per les idees del filòsof francoalgerià. A partir d’aleshores es fa dir Jean-François, es posa la jaqueta coll pujat i decideix convertir-se en existencialista. El seu nou objectiu serà anar a París a trobar Camus. Lluna, una adolescent que viu el present a tota brida, l’acompanyarà en l’aventura amb una condició: fer una parada pel camí a fi de retrobar-se amb el xicot francés amb qui tingué una història l’estiu passat. Junts emprenen un viatge per descobrir, amb Camus o sense ell, quin és el sentit de la vida.

Dijous, 6 de juny de 2019

19.00 h. MuVIM.
Conferència inaugural A propòsit de la Tetralogía de la ejemplaridad.
Conferenciant: Javier Gomá. Presentador: Manuel Ramírez.
La tetralogia són quatre llibres de lectura independent, units, però, per una mateixa visió sistemàtica sobre la idea de l’exemplaritat. Proposa una resposta nova a les dues preguntes filosòfiques fonamentals: què hi ha en el món (ontologia) i què cal fer amb el que hi ha (pragmàtica). La tetralogia respon a la primera pregunta amb una ontologia de l’exemplaritat, universal concret de l’exemple davant de l’universal abstracte del llenguatge. Què és l’ésser? L’exemple personal. Què és la veritat? La seua reiteració. Heus ací l’ametla de la intuïció original. A la segona pregunta respon amb la proposta de l’ideal de l’exemplaritat, que assenyala què fer per a viure la pròpia vida amb dignitat i permetre una civilitzada vida en comú.

20.30 h. MuVIM.
Proyectar filosofía en la calle.
Presentadors: Antonio Guerrero, Irene Gálvez i Francisco García Carbonell.
Filosofía en la calle és un projecte multidisciplinar que busca generar una filosofia pràctica, ja que la filosofia necessita recuperar el seu territori natural: el carrer, l’àgora, la plaça pública, la polis. D’aquesta manera sortirà del punt mort conceptual i de la crisi d’identitat dels mateixos filòsofs. La filosofia adequada per a aquest objectiu és la filosofia pràctica i intervencionista. Es fa indispensable així la creació d’una nova filosofia pràctica que no només provoque canvis socials sinó que, a més, permeta l’emancipació cultural de les persones disposades a adquirir el lliure pensament des de la filosofia.

Divendres, 7 de juny de 2019

12.00 h. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
Filosofia cara a cara.
Trobada amb Marta Sanz a propòsit del llibre Monstruas y centauras. Nuevos lenguajes del feminismo.
Activitat conjunta amb la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
Tres esdeveniments: el #MeToo, la carta de les intel·lectuals franceses i la vaga feminista del 8 de març, i una sentència judicial: la de La Manada. Tres esdeveniments i una sentència que han posat en el punt de mira el concepte del feminisme actual. Marta Sanz reflexiona sobre el que això implica, com posicionar-se davant d’aquests fets concrets, com protegir la lluita feminista de la simplificació i comercialització d’un capitalisme que el pot absorbir per complet. L’escriptora pensa també sobre el poder, i arriba a la conclusió que tal vegada el que ha de modificar-se és la mateixa noció de poder. Una reflexió d’una dona que es pregunta, en les seues actuacions públiques i privades, en cada gest i en cada paraula, quin és el camí cap a la igualtat.

12.00 h. Llibreria Ramon Llull.
Seminari El disseny com a categoria estètica.
Professor: Fernando Infante del Rosal.
Inscripció gratuïta fins a completar l’aforament.
Sempre que es pregunta si el disseny és art es planteja una qüestió tendenciosa, perquè es col·loca l’art en un nivell simbòlic més alt i el disseny en una instància que ha de comparar-se amb aquell nivell superior. Encara que el disseny és hui dia una realitat que excedeix l’art tant en volum com en proximitat, paradoxalment resulta menys visible. L’art ha accedit als nivells simbòlics superiors i s’ha fet més ostensible, per tant fomentant el seu caràcter d’excepció. El disseny no compta amb espais d’exclusivitat, roman en la lògica de la realitat quotidiana i, des d’ací, desenvolupa també la seua forma de pensament. Se sol dir que els dissenyadors donen resposta a problemes; sí, però també plantegen preguntes, també obrin espais de crítica i reflexió en el continu d’allò quotidià. A través de l’anàlisi pràctica de diversos casos, aquest seminari pretén mostrar el disseny com una filosofia que es desenvolupa entre els objectes i les formes, entre les experiències i la necessitat. No només està dirigit a les persones que dissenyen, també ho està a les que volen llegir en els objectes i les imatges unes altres preguntes.

18.00 h. MuVIM.
Conferència Tecnología y procomún: tácticas y prácticas para la soberanía tecnológica.
Conferenciant: Eurídice Cabañes.
Presentació a càrrec de Jaime Paulino.
Pràcticament totes les activitats de la nostra vida actual estan tecnològicament mediades. Encara que invisible, la tecnologia està present quan conduïm seguint les indicacions dels nostres GPS, quan naveguem per les xarxes socials, quan caminem pel carrer amb el mòbil a la butxaca. Aquest increment exponencial de la tecnologia en les nostres vides ha de ser analitzat i reflexionat d’una manera crítica, sotmetent a escrutini les maneres de ser i estar en la xarxa, com es recopilen i monetitzen les nostres dades i la informació personal, com ens venen mercaderies i idees polítiques basades en la informació personalitzada que rebem en funció del nostre estat d’ànim, desitjos i pors. I mostrant que, encara que la gran majoria de contribucions acadèmiques sobre la tecnologia i l’esfera pública elogien el potencial de les noves xarxes socials com a espais lliures i públics, la xarxa no és pública, sinó privada, una cosa especialment greu si ens adonem de la centralitat dels serveis i amb això del poder en molt poques companyies transnacionals, regides únicament pels interessos privats. La proliferació i el predomini dels sistemes algorísmics no és només un repte públic o polític, sinó també un repte epistemològic i ontològic. Així, en aquesta conferència tractarem la tecnologia, establint un marc d’anàlisi i delineant possibles tàctiques i pràctiques cap a la sobirania tecnològica.

19.00 h. Llibreria Ramon Llull.
Les lliçons dels clàssics.
Presentació del llibre Vidas de Nietzsche (Alianza Editorial, 2018), de Miguel Morey.
Crescut a partir de la llavor de Friedrich Nietzsche, una biografía (Archipiélago, 1990), les opcions bàsiques de la qual manté, Vidas de Nietzsche es beneficia de la major contextualització que ha possibilitat a Miguel Morey el nou material del filòsof traduït al llarg dels últims trenta anys. Així, en aquest llibre polièdric elaborat a partir d’estampes heterogènies que s’articulen entorn de fites ben plenes de la seua existència, es dóna a conéixer la vida de l’escriptor Nietzsche amb l’eventual pretensió de servir d’introducció a la seua lectura i d’exposar el seu pensament  mai d’explicar-lo, apostant, a més, per una radicalització de la seua figura inactual, és a dir, protegit de les nombroses interpretacions, lectures i recepcions que va sofrir amb posterioritat a 1930.

20.00 h. MuVIM.
Taula redona ¿Es el feminismo el marxismo del siglo XXI?
Participants: Cristina Fallarás i Jesús García Cívico. Moderadora: María Tomás.
Karl Marx escrigué sobre la falsa consciència emmascarada per interessos econòmics, i, pel que fa als drets de l’home, denuncià que aquests, encara que volien passar per universals, encobrien els interessos materials d’un individu privilegiat: el burgés. L’hermenèutica de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud) fa referència a una sèrie d’idees crítiques i visions del món que recelen de la forma convencional d’entendre l’ordre i la realitat que el sustenta, i assenyalen que, sota el que es presenta com a universal, objectiu o racional, s’amaguen elements interessats, egoistes i ocults. L’hermenèutica de la sospita aplicada a la lluita contra la discriminació estructural i de la desigualtat de gènere el que coneixem com a feminisme podrà servir per a pensar i implementar polítiques d’igualtat molt diferents, però, sobretot, ha revelat ja per a una generació nova de dones i homes el biaix androcèntric de la nostra cultura.

21.00 h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació del llibre Verdolatría (Turner Libros, 2018), de Santiago Beruete.
Un nou enfocament de la màxima «viure conforme amb la naturalesa» a partir d’una altra manera d’entendre la nostra humanitat. Les plantes poden ajudar-nos a comprendre les contradiccions humanes i serveixen d’inspiració en «l’àrdua ciència de saber viure bé» (Michel de Montaigne). Verdolatría s’articula al voltant de quatre preguntes essencials de la filosofia: què puc saber, com he d’actuar, què em cal esperar i què significa ser humà. Es nodreix del pensament ecològic, de les lliçons de l’art del jardí i de la ciència botànica per a canviar la nostra manera d’entendre la vida en el planeta i el nostre lloc en ella.

22.00 h. Sala Gestalguinos.
Café Revolter. Discursos a la nació postmoderna.
Agitador: Angelo Fasce (amb Posmodernidad y política identitaria). Moderador: David Barberá.
La sessió (golfa) se centrarà en la col·lectivització interidentitària de tall postmodern, en auge a causa de l’impacte de l’experiència d’opressió i la victimització competitiva com a categories filosoficopolítiques.

Dissabte, 8 de juny de 2019

12.00 h. Cabanyal Horta.
Filosofia cara a cara.
Trobada amb Santiago Beruete a propòsit del llibre Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines.
Santiago Beruete és llicenciat en Antropologia i Filosofia. Es doctorà en aquesta última disciplina amb una tesi sobre jardins. Viu a Eivissa i, quan no està al jardí o escrivint, imparteix classes de Filosofia i Sociologia. És l’autor de Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines, i de Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos, totes dues obres publicades en Turner Libros.

13.00 h. IVAM Lab.
Filosofia a les ones.
Emissió en directe de Música y Pensamiento, un programa de Radio Clásica de RNE dirigit per Mercedes Menchero.
Música y pensamiento li pega voltes a la filosofia occidental mitjançant monogràfics, relats i entrevistes realitzades periòdicament a especialistes en la matèria. La música, a més, ajuda a il·lustrar cada tema exposat a manera de paisatge sonor.

18.00 h. MuVIM.
Conferència ¿Quién se acuerda de la justicia global? Hundimiento de la ciudadanía y vulnerabilidad tecnoecosocial.
Conferenciant: María José Guerra Palmero.
Presentació a càrrec de Neus Campillo (Universitat de València).
Després de l’optimisme globalista dels anys noranta, la primera dècada del segle XXI visqué un progressiu crepuscle del paradigma dels drets humans i un afebliment de les proteccions incardinades en l’estatus de ciutadania. L’encreuament entre la precarització laboral propiciada pel neoliberalisme i la crisi de 2008 donaren pas a polítiques restrictives que s’han saldat amb l’amenaça d’enfonsament per a les classes mitjanes, alimentant la desconfiança cap a les democràcies i el sorgiment d’una onada nacionalpopulista davant de la globalització. D’açò cal inferir la necessitat d’un ajust de comptes teòric i pràctic amb la intenció de reactivar unes teories de la justícia i de la ciutadania que s’ocupen de l’estat actual de la qüestió i que aborden amb valentia les noves coordenades ecosocials, tecnològiques i polítiques. Com impulsar aquesta tasca d’imaginació teòrica i pràctica radical? Aqueix és precisament el debat que vol obrir María José Guerra Palmero. Una societat de la postfaena, a compte de l’automatització productiva, el repartiment del treball i la seua consideració com a socialment útil, especialment les cures, la renda bàsica de ciutadania i les transicions ecològiques, no poden quedar fora de focus.

19.00 h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació del llibre Quan em jubilaré (Bromera, 2018), de Tobies Grimaltos.
Lamentablement, al nostre país no és molt habitual que els filòsofs abandonen la seua torre d’ivori acadèmica a la recerca de públic lector no especialitzat. No és el cas de Tobies Grimaltos, catedràtic de filosofia de la Universitat de València, qui —a més de comparéixer en publicacions especialitzades— ha exercitat la divulgació filosòfica en llibres com Pren-te la vida amb filosofia o El joc de pensar, tots dos publicats per l’editorial valenciana Bromera. Ara, en vespres de la jubilació, és una bona oportunitat per a conéixer de prop la vida i la trajectòria intel·lectual d’un filòsof que s’ha esforçat per convéncer els seus congèneres que la filosofia continua servint, i molt, per a viure una bona —i més completa— vida.

20.00 h. MuVIM.
Conversa La resistència íntima.
Conversadors: Vicente Sanfélix i Josep Maria Esquirol.
Sanfélix i Esquirol s’entretindran parlant en públic sobre La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema, 2015; Premi Ciutat de Barcelona d’assaig, 2015, i Premi Nacional d’assaig, 2016). El llibre d’Esquirol és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L’autor ens mostra com la vertadera cura d’un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegint-los i fent-los de guia en el camí. «Hem de considerar resistència íntima com el nom d’una experiència, pròpia de la comarca de la proximitat; comarca que no és visita d’un dia, sinó estança habitual. Avui, romandre en aquesta comarca no és planer. La proximitat no es mesura en metres, ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania, ans més aviat la monocromia ubiqua del món tecnificat. Hem vist com la quotidianitat i el gest de la casa són modalitats importantíssimes de l’experiència de la proximitat.»

21.00 h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació del llibre Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza (Editorial Periférica, 2017), de Vicente Valero.
Dos anys decisius en la vida de Walter Benjamin, 1932 i 1933, estigueren vinculats d’una manera molt especial, i fins i tot, una miqueta sorprenent, a l’illa d’Eivissa. Durant aquells dos anys, la trajectòria vital i literària de l’escriptor berlinés es veu afectada profundament per una crisi de caràcter personal. El principal objecte d’aquest magnífic llibre consisteix a indagar en els motius que el portaren fins a Eivissa i a relatar els seus dies a l’illa.

22.00 h. Sala Gestalguinos.
Café Revolter. Discursos a la nació postmoderna.
Agitador: Ernesto Castro (amb ¿Cuáles son los límites legítimos a la libertad de expresión?). Moderador: David Barberá.
Segona sessió (golfa) a Gestalguinos. Ara discutirem sobre quins són els límits legítims a la llibertat d’expressió. En la seua exposició, Ernesto Castro repassarà les teories filosòfiques que s’han elaborat sobre aquest tema, des de la distinció de Baruch Spinoza entre la llibertat d’expressió i la llibertat de pensament, fins a la proposta recent del principi d’ofensa de Joel Feinberg, passant pel famós principi del mal de John Stuart Mill. Quina és la diferència entre fer coses amb actes i fer-les amb paraules? Com definir el mal que fan aquestes últimes? Hi ha ofenses més o menys legítimes o tots els que es queixen són uns «ofendiditos» o uns «pajilleros de la indignació», com diuen alguns tuiters?