Sala Gestalguinos

També disponible en: Castellano (Castellano)

 

Han passat dècades, va arribar la democràcia, i Gestalguinos roman immutable, indiferent al pas del temps i les modes, al carrer Poeta Liern. Des de la seva aparició al 68 està a punt de complir mig segle d’existència. Tot gràcies a Francisca Brull, llicenciada en Història, clienta de la primera hora, que l’hi va quedar el 1975 i l’ha convertit en una barreja de taverna britànica i club d’amics. A la atrotinada call, és un bar molt europeu.

A les prestatgeries de les ampolles es llegeix un cartell: “cervesa sense gluten”. Cartells de músics de blues, punxats en un suro; i ambient cinèfil, una foto del gran John Casavettes, filmant una de les seves pel·lícules independents. Aquí es reunia el consell de redacció de la revista de poesia Li Forest d’Arana. Sí, aquest ha estat sempre un bar il·lustrat. I així, en Gestalguinos, es fan exposicions d’alumnes de Belles Arts i jam sessions de músics de jazz. Al vespre, l’ambient del bar té tot l’aspecte d’un localito d’Amsterdam o Berlín per intel·lectuals. Pocs yuppies, res d’hipsters en decadència.