Tratado sobre la amistad, de Madame de Lambert

També disponible en: Castellano (Castellano)

Tratado sobre la amistad, seguido de Tratado sobre la vejez de Madame de Lambert
Traducció i pròleg de Manuel Arranz
Elba Editorial

«Mai serem tan independents com per a poder prescindir els uns dels altres; però els favors han de ser conseqüència de l’amistat, i no l’amistat conseqüència dels favors. Com més s’ha viscut, més necessitat es té d’ella. A mesura que la raó es perfecciona, que l’enginy es torna més refina- do i que el cor es purifica, més imprescindible ens sembla. En totes les èpoques se l’ha considerada com un dels primers béns de la vida. Es tracta d’un sentiment que ens és innat; el primer impuls d’un cor és unir-se a un altre cor. I, no obstant això, és una queixa unànime: tothom diu que no existeix l’amistat. Tots els segles sumats a penes ens ofereixen tres o quatre exemples d’una amistat perfecta. I lloc que tots els homes estan d’acord en les excel·lències de l’amistat, per què, en interés comú, no es posen d’acord, per què no s’uneixen per a gaudir d’ella?»  Madame de Lambert.

Madame de Lambert (París, 1647-1733) marquesa de Saint-Bris, va ser una dona de lletres i salonnière francesa. Mentre en altres salons literaris de l’època es divertien amb frivolitats, pràctiques llibertines i conspiracions, el de la marquesa de Lambert va ser un temple de la intel·ligència, a l’abric del cinisme del seu temps.